MURAL DE LA CACAUETERA

Veureu que es dia 30 d'octubre vàrem anar de trencada al bosc per celebrar Tots Sants.
Però abans, i durant un parell de setmanes, vàrem elaborar un mural de la cacauetera.
Les altres classes van treballar altres arbres i, si heu vengut a l'escola de poc, haureu vist tots els murals penjats.
Si no és així, us convidam a visitar-los. Ben segur que aprendreu moltes coses noves.
Nosaltres, els frozens, en vàrem aprendre moltes sobre els cacauets.
Primer, na Maria en va posar un bon parell dins la capsa de sorpreses. Ei! encara que fou la primera vegada que hi posàvem les mans, heu de saber que cap de nosaltres va dubtar a l'hora de dir que tocava cacauets.

Seguidament, després de tastar-los i observar que estaven crus, vàrem fe un dibuix per treballar el vocabulari bàsic (gra, cacauet i cacauetera).
Mirau quines cacaueteres que vàrem dibuixar.

A una altra sessió, na Maria va tornar a treure la capsa de sorpreses. Però aquesta vegada només hi havia una planta i una bolsa que embolicava part de la planta. També ho vàrem tenir ben clar.

Però quina va ser la nostra sorpresa en veure que la planta era una cacauetera i que els cacauets estaven mesclats amb la terra! Això volia dir que creixen davall sa terra i no a les branques com crèiem en un principi.

Sabent això, dibuixàrem de nou la cacauetera.
Na Maria va explicar d'on havia sortit aquella planta. Vàrem decidir anar-hi i dur-ne més, per torrar-los i dur-los a la trencada.
Per no anar-hi solets, vam convidar els nostres companys de tres anys, els elefants.

Després d'un parell d'intents vàrem aconseguir anar a arrencar cacauets a s'Hort des Poble, no massa lluny de l'escola. Finalment, els elefants no van venir.
Na Catalina ja ens esperava i ens va ajudar a arrencar un grapat de plantes. 

Vàrem arrencar els cacauets i els férem una mica nets.
Amb la bossa de cacauets vam tornar cap a l'escola.
Després d'haver-los fet ben nets, els vam posar dins una font i els vàrem dur al forn a torrar.

Però per algun misteri de la natura, després d'haver-los tengut al forn quatre vegades, més de tres hores (cada vegada) a 100 ºC, no es van torrar. Queda pendent una telefonada a na Catalina per tal que ens expliqui què no ha funcionat. Perquè en vam tastar un parell que havia torrat ella, i sent dels mateixos que volíem torrar nosaltres, no entenem què ha passat.

Paral·lelament a tot aquest procés, anàvem elaborant el nostre mural.

Després d'haver penjat el nostre mural, també vàrem fer una activitat per tal d'observar quins arbres i fruits secs havien treballat els nostres companys.